Link a l’informe tècnic:
Resum executiu
Aquesta investigació “Factors socials de la propagació i risc poblacional de la infecció pel SARS-Cov-2” avalua si el pronòstic i expansió de la malaltia COVID-19 podrien estar determinats per factors clínics i biològics individuals a més de factors socioeconòmics de l’entorn.
L’estudi analitza la distribució espacial de la pandèmia a partir de la geolocalització dels casos positius per districtes censals. Aquesta geolocalització per unitat censal respecta de forma exhaustiva l’anonimat de les persones i fa possible avaluar les dinàmiques espai-temporals de la pandèmia, a la vegada permet estudiar les relacions d’aquests patrons amb factors socioeconòmics de base geogràfica.
L’àmbit d’estudi s’emmarca en Balears de forma genèrica i es centra específicament en el municipi de Palma. Les dades sobre infectats han estat proporcionades per la Plataforma d’Investigació en Informació en Salut (PRISIB) de l’Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears i el Servei de Salut de les Illes Balears (IB-SALUT) la Conselleria de Salut i Consum del Govern de les Illes Balears. Les dades socioeconòmiques provenen de l’Atles de Distribució de Renda dels Llars de Institut Nacional d’Estadística i han estat complementades per les dades de població proporcionades pel Servei de Població/Unitat de Dades Corporatives de l’Ajuntament de Palma.
L’estudi combina diverses metodologies d’anàlisi estadístic i geoestadístic com ara: l’anàlisi de l’autocorrelació espacial per a la detecció de concentració en la distribució geogràfica; el càlcul del índex de Gini per a l’anàlisi d’equitat en la distribució; la regressió de mínims quadrats i la regressió geogràfica ponderada per al desenvolupament de models predictius i l’anàlisi de quartils per a la detecció de desequilibris en la distribució de variables mèdiques i nivell de renda. Per a l’anàlisi de dades i representació cartogràfica dels resultats s’utilitza un sistema d’informació geogràfica.
El resultats mostren que la distribució geogràfica dels infectats COVID-19 a Balears no és homogènia. L’anàlisi de l’autocorrelació espacial mostra que existeixen patrons de concentració de casos positius en el territori que resulten més evidents quan s’analitzen les taxes de positius per 100.000 habitants a nivell de secció censal, barri i illeta padronal. A nivell municipal no semblen trobar-se patrons específics de agrupament. A nivell de secció censal per al municipi de Palma s’observa una concentració de infecció elevada als barris perifèrics de la ciutat a l’àrea de Llevant (zones de Estadi Balear, Son Gotleu, la Soletat, Pere Garau) .
A nivell temporal s’han identificat tres períodes que donen lloc a quatre ones: ona 1 de 03/2020 a 04/2020; ona 2 de 07/2020 a 09/2020; ona 3 de 12/2020 a 02/2021 i ona 4 de 06/2021 a 08/2021. Cada ona mostra un patró geogràfic diferent. La primera ona mostra escàs nivell de concentració (Índex Moran 0,01) mentre les altres tres si mostren tendència a la zonificació. L’ona 2 és la més clara quan a un patró de concentració (Índex Moran 0,30). Els valors de concentració de la infecció també es donen a la part més oriental de la ciutat. La ona 3 desenvolupa un patró de distribució geogràfica més global afectant de forma genèrica diversos sectors de Palma preferentment de l’eixample. La ona 4 mostra un patró més generalitzat que afecta a amplis sectors de centre de la ciutat.
L’anàlisi de la distribució geogràfica de diverses variables socioeconòmiques mostra un patró comú en el qual es mostra una ciutat desigual i polaritzada en el sentit Ponent (riquesa) –Llevant (pobresa). El nivell de renda, l’atur, la densitat de la població, etc. mostren una clara concentració amb índexs de Moran molt elevats (pe. Renda neta: 0,59; Llars unipersonals: 0,62, etc.). La privació té una petjada clara a l’est de la ciutat. Destaca el centre de Palma que també manté un elevat nivell de renda. La cartografia dels índex de Moran local (Indicadors espacials d’associació espacial) constaten aquestes desigualtats.
Els índexs de Moran bivariats mostren una relació significativa entre el model de distribució geogràfica de les variables socioeconòmiques i el patró de distribució geogràfica de la pandèmia Covid-19. Això resulta més evident en el cas dels valors corresponents a la segona Ona. Com a variables relacionades amb més casos positius Covid-19 destaquen amb correlació positiva les següents: densitat de població, taxa d’atur, nombre de membres del llars. Obtenen signes negatius de Moran global bivariat les següents variables: renda neta per càpita, renda neta per llar, salari, pensions, edat mitjana, menors de 18 anys i llars unipersonals. Es a dir, es detecta clarament una relació entre la concentració de positius Covid amb concentració de privació i renda. En aquest cas la zona est de la ciutat és sempre la més afectada.
Els resultats de la correlació bivariada de Pearson constaten aquests resultats evidenciant correlacions significatives entre variables socioeconòmiques i nivell d’infecció Covid-19 especialment per la segona ona.
Les corbes de Lorenz i els índex Gini calculats per a la detecció de desigualtat global en la distribució geogràfica de la pandèmia constaten un desequilibri significatiu del grau d’afectació de les seccions censals en totes les ones. En aquest cas resulta molt significativa l’afectació de la població respecte a la primera ona. Es a dir, l’afectació va ser molt específica a determinades seccions censals front a altres. També es troba un desequilibri significatiu en la relació renda amb el nombre d’infectats.
Els models de regressió desenvolupats mostren que les variables socioeconòmiques més significatives en la predicció de la infecció Covid-19 són les següents: densitat de població, salari, pensions, edat mitjana i nombre de membres del llar. També s’evidencia que els models predictius tenen major robustesa en la predicció a l’àrea est de la ciutat. En qualsevol cas, els coeficients de regressió en cap cas superen el valor de 0,3 la qual cosa evidencia la necessitat d’incloure als models altres variables predictores.
L’anàlisi de variables mèdiques i de predicció de gravetat mostren que els casos atesos, la incidència Covid, el nombre d’hospitalitzats, l’hospitalització UCI i les altes exitus guarden relació amb el nivell de renda de la població afectada.
A nivell de la distribució temporal de la pandèmia, es demostra que la Ona 2 va ser la que va mostrar una relació més directa amb el nivell de renda de les persones a tots els nivells (casos atesos, la incidència Covid, el nombre d’hospitalitzats, l’hospitalització UCI i les altes exitus). Maltrat això, les altres ones també mostren aquest patró.
L’anàlisi de gènere, renta i incidència Covid-19 mostra que en els primers nivells d’atenció mèdica i hospitalització les dones són les més afectades, però a partir del ingressos hospitalaris, ingressos UCI i altes per exitus els homes són majoritaris. També el nivell de renda sembla jugar un paper clau quan a hospitalitzacions i altes per exitus, especialment a les darreres etapes de gravetat (hospitalització UIC i exitus).
A nivell d’edats del malalts es pot observar que a les primeres fases de gravetat (atesos i incidència) l’afectació és generalitzada de forma que manté l’estructura general de les piràmides de població de la ciutat de Palma. A partir de l’hospitalització la situació canvia i ja es dibuixen estructures que clarament afecten majoritàriament a les parts més altes (població de més edat). Finalment, assenyalar que aquest treball ha estat desenvolupat per un equip interdisciplinari d’investigadors de l’àmbit de la medicina, biologia, geografia, economia i estadística que ha permès proporcionar una visió multidisciplinària a la problemàtica del patró d’expansió de la pandèmia Covid-19 a Balears. El seu darrer objectiu és donar suport a la pressa de decisions als tècnics i polítics per minimitzar els riscos de la població i reduir els efectes de la pandèmia.
Justificació
L’àmbit del projecte s’emmarca en anàlisi dels factors de desigualtats socials durant el brot epidèmic del SARS-CoV-2 a les Illes Balears, que inclou una anàlisi dels factors socials de la propagació i l’estudi del risc poblacional de la infecció pel SARS-CoV-2.
Utilitzat indicadors socioeconòmics de l’àrea de residència per a l’anàlisi de les desigualtats demogràfiques (renda, edat, tipus de llar, etc.), el projecte pretén contribuir al coneixement i difusió de l’impacte dels factors de desigualtats socials durant el brot epidemiològic del SARS-CoV-2 a les Illes Balears utilitzant com a unitats geogràfiques les seccions censals.
Des del punt de vista de la recerca, el projecte uneix esforços d’un equip altament interdisciplinari conjuminant des de coneixements de factors clínics i la innovació social i comunitària amb informació detallada sobre factors geogràfics de desigualtats socials.
L’impacte esperat propiciarà la transferència de coneixement des de la I+D, establint relacions més estretes entre la recerca sanitària i agents socials i comunitaris com les administracions locals, gestors sanitaris i decisors polítics. Així, identificant i monitorant àrees geogràfiques petites d’elevada transmissió i que puguin presentar una elevada densitat de casos de mal pronòstic, entès com a mort, intubació, ingrés hospitalari o UCI, juntament amb la caracterització dels factors de desigualtats socials i permetrà la implementació d’intervencions social i comunitàries dirigits a grups d’usuaris de serveis socials localitzats en àrees geogràfiques petites agilitant la presa de decisions, la planificació i la posada en marxa ràpida d’accions correctores en localitzacions geogràfiques ben definides. Malgrat la inicial aproximació de la proposta en l’àmbit local de la ciutat de Palma, després de confirmar la utilitat en la resposta dels serveis socials, els models resultants podran ser implementats i posats en marxa en el conjunt de les Illes Balears.
Consideracions ètiques:
El projecte compta amb l’aprovació del Comitè d’Ètica de Recerca de les Illes Balears amb núm. de registre IB4200/20PI. El procés de desenvolupament d’aquest estudi es realitzarà sota la LLEI 14/2007 de 3 de juliol, de Recerca Biomèdica i la Llei 3/2018 de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals i altres lleis vigents aplicables. El Comitè d’ètica ha estat convenientment informat del desenvolupament d’aquest projecte com un subprojecte del projecte “Evaluació de la mobilitat i desigualtats socioeconòmiques en el pronòstic i expansió de la malaltia Covid19” dirigit pel doctor Joan Albert Pou Goyanes.
La Conselleria d’Afers Socials i Esports no s’identifica necessàriament amb les idees, les opinions i les valoracions exposades en els treballs dels quals subvencioni la publicació, ni se’n fa responsable.
El projecte compta amb una pàgina Web: https://geocovid.uib.cat on es pot trobar una informació més extensa dels seus resultats que inclou un altes amb la cartografia resultant i diversos arxius i taules que recull les principals conclusions de l’estudi.
Com citar aquest document:
Ruiz Pérez, M., Colom Fernández, A., Muncunill Farreny, J., Ramos Mir, V., Alcover Comas, J.E., Ferrer Martínez, M. F., Moragues Pascual, A., Pou Goyanes, J.A. (2021). Factors socials de la propagació i risc poblacional de la infecció pel SARS-Cov-2. Universitat de les Illes Balears. Conselleria d’Afers Socials i Esports. Govern de les Illes Balears. 66 pp.